divendres, 16 de setembre de 2011

Lessons learned after a year in the U.S.

L'article també l'he publicat a Surtdecasa: http://surtdecasa.cat/blogs/texas-de-lebre/lessons-learned-after-year-us

Desprès de viure durant més d’un any als Estats Units, i aprofitant que ja em queda poc per tornar cap a casa, us deixo algunes de les coses que he après durant aquest temps. Curiosament, crec que res del que he escrit aquí baix ho he après dintre d’una aula de la universitat. 



Viure a l’estranger et permet està aprenent constantment.

La gran majoria de persones, siguin d’on siguin, són bona gent.

Canviar és inevitable, evolucionar és opcional.

No és bo passar tot el dia davant de l'ordinador.

Viure als EUA et permet donar-te compte de la importància de saber parlar castellà i el potencial que té Amèrica Llatina.

En general, les texanes són mes guapes que les californianes; però estem parlant de mínimes diferències. 

Aprendre bé una nova llengua és complicat. 

Pots pensar que és un tots contra tu. Però realment és un tots contra tots, amb el pitjor i amb el millor dels sentits.

Les ciutats nord-americanes és millor viure-les que visitar-les.

Si agafessis un avió durant 12 hores i al baixar tot fos igual que a casa teva, és que alguna cosa va malament.

Canviar fa por, però a la llarga et pot fer més fort.

La majoria dels espanyols de fora de Catalunya no entenen que una part dels catalans no es sentin espanyols. Ara bé, entenen perfectament que el 99% restant de la població del món tampoc s’ho senti.

Com a casa no es menja enlloc.

Ser un immigrant sense recursos deu ser molt complicat, perquè ser un immigrant amb recursos (a vegades) és una mica complicat.

Els entorns i les persones de les que t’envoltes et condicionen, i molt.

La cultura musical als EEUU és BRUTAL

Com més viatges, més ganes tens de conèixer. Com més coneixes, més ganes tens d’aprendre. Com més aprens més ganes tens de viatjar.
  
La felicitat ha de ser compartida.


------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Aquesta és la frase que vaig esciure fa temps a la llibreta que he portat a sobre durant aquest any:


Estudia, viaja, esfuérzate. Haz lo que te atraiga, confía en ti y en los demás. Y sé honrado (Michel Camdessus)



No sé si torno cap a casa havent aprés molt o poc, o si torno sent millor o pitjor persona. L'únic que puc dir  que torno canviat i diferent.

I si o us ho creieu mireu la foto.





Us deixo una altra foto del partit de beisbol que vaig anar a veure dels San Francisco Giants, actuals campions de les “World Series”. També he estat a Tijuana però em vaig deixar la càmera a casa i no vaig fer ni una trista foto.  Si dubteu del viatge, us puc ensenyar el segell que em va posar l’agent Morris al passaport després d’haver-me retingut a la frontera més d’una hora.






L'última foto és del parc de Yosemite. Personalment no havia estat mai a un lloc on el contacte amb la naturalesa fos tan intens com a Yosemite. Durant els dos dies que vaig estar-hi em vaig donar compte del temps que feia que no passava una estona a soles fora d’una gran ciutat, una experiència recomanable a tots els sentits. Això sí, és recomanable mirar el temps que farà abans de començar una ruta de més de 4 hores. Ja que a mi em va agafar una tempesta a sobre de la cascada d’aigua més alta de tots els Estats Units...