dimecres, 10 d’agost de 2011

Nou Article a Surtdecasa.cat

He publicat un nou article a Surtdecasa.cat. Si li voleu donar un cop d'ull aquí us el deixo

http://www.surtdecasa.cat/blogs/texas-de-lebre/texas-city


El primer que he de dir és que el nom del blog, “Texas de l’Ebre”, ja no té sentit. Des de fa més o menys un mes he deixat de viure a Texas, on m’he donat compte que estava més adaptat del que em pensava, i m’he mudat a San Francisco. En poques paraules, he passat de viure al mig del “Bible Belt” a la ciutat més lliberal de la costa Est i segurament de tots els Estats Units. Tot un senyor canvi .Pel poc temps que porto a la ciutat del Golden Gate Bridge, puc dir que San Francisco i Texas tenen una cosa en comú: la llengua. A tots dos llocs és parla anglès. Tota la resta no té res a veure.

També cal dir que la majoria dels estereotips Texans que coneixem són reals. En canvi, la majoria de coses que associem a Califòrnia no existeixen, almenys a San Francisco. La gent no va amb monopatí, no hi ha “Vigilantes de la Playa”, i per no haver-hi, no hi ha ni bon temps. Una de les coses que més xoca al arribar a SF és la gran quantitat de Homeless (sense sostre) que hi ha pels carrers. És increïble el gran nombre de persones que deambulen pel carrer parlant amb elles mateixes, empenyent carretons o dormint pel terra. I encara impacta més la indiferència amb la que els vianants conviuen amb aquesta realitat.

La combinació d’una societat on la família no és el gran pilar del suport personal com passa a casa nostra; la manca d’un sistema sanitari universal i una flexibilització laboral extrema, fa que la línia entre dormir calent a casa o fer-ho al carrer sigui molt prima. Creant un problema que cap de les persones amb les quals n’he parlat m’han sabut donar una solució. Més aviat tot el contrari, ja que el primer que em dir només arribar a “The City” va ser: “Tota aquesta gent que veus vivint al carrer serveix al Govern per recordar-nos als que treballem, que ens passaria si un dia se’ns ocorregués deixar-ho de fer i dedicar-nos a fer una altra cosa”. Tota una declaració d’intencions.


Us deixo una foto d'alguna de les coses que he fet durant els últims dies. Fer de P de la paraula Pixar durant la visita a l'empresa.


dimarts, 2 d’agost de 2011

Un cowboy a San Francisco

El primer que he de dir és que el nom del blog ja no té sentit. Des de fa més d'un mes aquest lloc s'hauria de dir “Un català rodejat de Californians” ,“d'emprenedors” o “de sense sostres”. Ja fa unes quantes setmanes que he deixat enrere l'estat de l'estrella solitària, per viure una nova experiència a San Francisco. O sigui que si abans el paisatge estava poblat de cowboys, camionetes i hamburgueses gegants, ara el pà de cada dia és la boira, les empreses de tecnologia i l'olor a marihuana. No sé si és per haver estat tant de temps a Texas, però San Francisco ha estat un canvi de vida total.

Amb el poc temps que porto de moment ja puc dir almenys una cosa que m'agrada i una cosa que no d'aquesta XXX (aquí hi aniria un adjectiu, però és SF en necessita més d'un) ciutat. El que no m'agrada és el temps. Si la majoria d'informació que teniu de Califòrnia ve de les pel·lícules, com és el meu cas, pensareu a que aquí tothom va amb banyador. Doncs no és el cas de San Francisco. Aquí a l'estiu fa fred i ja us podeu oblidar dels pantalons curts. Per altra banda, un dels grans atractius que té “The City” és la gent. Mai m'hauria imaginat que acabaria parlant dels gràfics de les pel·lícules de Pixar durant una sobretaula (gràcies Guillem!)

Per no parlar del projecte amb el qual he col·laborat durant aquest mes de juliol: Imagine. On he conegut persones d'un perfil Im-Presionante. Al mateix temps que he pogut viure l'experiènica del Silicon Valley d'una forma immillorable. He visitat empreses que havia estudiat a la facultat com IDEO o Google, he pogut sentir la història personal de molts emprenedors incloent el fundador d'Airbnb,un servei que he utilitzat alguns cops i a la qual havia enviat el meu currículum (i no havia obtingut resposta). També he pogut jugar un parell de paxangues als camps de fútbol de Stanford, un dels pocs llocs a Silicon Valley on és més important tenir experiència al futbol regional ebrenc que un màster a Berkeley. Però sobre tot he pogut viure en primera persona com funciona un projecte tan brillant i apassionant com és Imagine. Ha estat un mes molt intens rodejat de molt bona gent, de la qual he pogut aprendre moltíssim durant el dia dia ( i el nit a nit) Si en voleu saber una mica més doneu-li un cop d'ull al blog del projecte,que casualment alguns dels articles els he escrit jo!: http://imagine.cc/blog/


Ah! Una altra cosa que sorprèn negativament de San Francisco és la quantitat de gent que viu pels carrers, els Homeless. A mi personalment em va impressionar més la gran indiferència amb que els vianants conviuen amb un panorama desolador. Malalts mentals, pobres o gent que simplement les coses li han anat malament comparteixen les voreres (que ara són casa seva) amb programadors informàtics de grans multinacionals que consulten el seu e-mail a l'Ipad sense immutar-se. Molts cops em venen al cap les escenes de les pel·lícules de guerra on els vençuts esperen amb cara de derrota no se sap ben bé el que.


Us deixo algunes fotos que seguint amb la tònica habitual tampoc he fet jo. Perè en la meva defensa puc dir que m'he tirat un mes fent vídeos i fotos de tot el que ha passat i ha deixat de passar a Imagine.

Represenant Texas A&M amb la gorra texana a territori Stanford


Celebració de la victòria a Stanford. Alguns merengues van poder experimentar una sensació que fa temps que no viuen...



Dreamers and The Imaginenta.