dilluns, 21 de març de 2011

Nou article a surtdecasa.cat i una mica de Spring Break

He estat un temps "desconectat" del bloc. Durant aquest temps m'han passat moltes coses, les més destacades és que he estat a Mèxic on m´he sentit tractat com a casa (Gracias Diego) i he pogut anar a un dels festivals de música més guapos que he estat mai, el South By Southwest d'Austin. D'això en parlaré amb més detall aviat, encara he de pair tot el que he viscut aquests últims deu dies. De moment us deixo la primera entrada del bloc de surtdecasa.cat. El meu article mensual ha passat a ser un bloc, o sigui que he augmentant en un 100% el nombre de blocs que tinc. Mentre no escric sobre el meu viatge a Mèxic us deixo amb un parell de fotografies per anar fent boca.

http://www.surtdecasa.cat/blogs/texas-de-lebre

TEXAS DE L'EBRE

Anar amb pijama a classe, disparar una metralleta, veure un partit de la NFL, jugar al beer pong, ser confos per una celebrity sud americana,menjar xiclet amb sabor de pastis de maduxia i nata, parlar en public davant de 200 nord-americans, rebre un email dient que hi ha un home armat amb una arma semi automatica al campus universitari, ser preguntat si al meu pais existeix el Microsoft Word, fer un treball amb ex francotirador, son algunes de les coses que he fet o he vist des de que visc a Texas. Si, si Texas, Texas. On Chuck Norris impartia lliconcs I jo intento entendre una mica millor el que es preguntaven els Lax’n’busto: que collons els donen per ser aixi? Si t’ha picat la curiositat I en vols saber una mica mes, just keep reading.


Tens Gana?

Tranquils, aquest no serà un article per parlar de com i què mengen els nord-americans. Després d’uns mesos aquí puc dir que menjar malament és barat, menjar normal és barat i menjar bé suposo que deu ser car perquè encara no he tingut l’oportunitat de fer-ho. Tampoc explicaré que aquí la seva idea de cuina és simplement una habitació amb un microones i una nevera. O que la cultura del menjar simplement no existeix. No esperen a ser tots a taula per començar, no tanquen la boca al mastegar i ni tan sols hi ha una traducció per dir Bon Profit. El més semblant és un fred Enjoy your meal.



Amb aquest text simplement vull parlar d’un altre tipus de gana. De les ganes de fer coses, de tirar projectes endavant, en definitiva de voler menjar-te el món. Poder estudiar als Estats Units és una magnifica oportunitat per conèixer millor la cultura nord-americana. Però també et facilita el contacte amb gent vinguda de totes les parts del món. Aquí coneixes indis, saudites, xinesos, iranians, mexicans amb perfils bastant diferents, però amb moltes; i quan dic moltes vull dir moltes, ganes de fer coses. Estudiants que d'aquí poc començaran a treballar als EEUU o als seus respectius països. I que ens agradi o no, competiran amb nosaltres per un tros de pastís que cada cop és més gran però més car.



Estic segur que la majoria dels països dels meus companys de classe milloraran, en molts casos gràcies a l'esforç de persones com ells i elles. El que ens hem de preguntar a nosaltres mateixos és si el desenvolupament d’aquestes zones del planeta, totalment legítim, tindrà algun efecte negatiu cap a nosaltres i els nostres. Sincerament espero que no, i que aquest món cada cop més connectat sigui una oportunitat per millorar per al màxim de gent possible vinguin d'on vinguin. I no pas una amenaça de caure cap avall. Però per que això sigui així, ens hem de posar les piles i tenir molt present que no tenir gana avui ens pot fer passar gana demà.





Piràmides de Teotihuacan. Un dels llocs més impressionants que he estat mai. Juro que no és Port Aventura.


Austin South By Soutwest. Milions de bandes tocant al carrer, bars, sales de concerts i a escenaris grans. I quasi tot de gratis!

1 comentari:

  1. grrr... enveja poc sana... dimecres t'ametrallaré en directe :D

    salut!

    ResponElimina