diumenge, 22 de maig de 2011

A prop del final

Aquest post el vaig esciure fa uns 15 dies, per la falta de les fotografies no l'he publicat abans.

Ja estem a la recta final de curs, i per tant de l'intercanvi. Sembla que fos fa 4 dies quan agafava l'avió amb l'Ester i la Míriam per venir cap a Texas, i aquesta setmana s'acaben les classes i els exàmens. Ja fa dies que es respira un ambient una mica “raro” i la sensació que se't queda quan algú et diu que marxa amb menys d'una setmana és realment extranya. De totes maneres no m'enrollaré amb tot això. Jo he decidit quedar-me una mica més. Fa més d'un més i mig que estic buscant feina per quedar-me uns mesos més als EEUU. Ho estic provant de totes les maneres possibles i imaginables, de moment sense èxit, però al menys que no es pugui dir que no ho he intentat. Tinc al meu favor que no em fa fatla cap visat per quedar-me, però per altra banda nomès puc treballar amb quelcom relacionat amb el que estic estudiant aquí, i per tanat no puc jugar la carta de “burrito maker” a un restaurant mexicà.

Aproximadament fa un parell de setmanes van venir els meus pares amb la meva germana a visitar-me. Van estar uns dies per “l'Estat de l'estrella solitària” i crec que es van emportar una bona impressió de com és la vida texana. Si en voleu saber una mica més: http://xertatexas.posterous.com/ Hi han més actualitzacions al seu bloc de les que segurament mai tindrà el meu.

Una cosa bona que té la universitat nord-americana és que està amb contacte amb el món real (encara recordo haver fet algun examen a la UB o la UAB on el problema de l'examen estava plantejat amb pessetes...). Un dels meu professors aquí als EEUU em va animar a que presentés una idea a un concurs d'idees del seu departament. Al principi no estava gaire convençut però desprès de que m'expliques detalladament les bases del concurs vaig acceptar. El petit detall era que el guanyador s'enduïa 3000 dollars. Doncs bé, la qüestió es que vaig passar a la final, i tot i no guanyar, vaig haver de presentar la meva idea davant de diferents inversors dos cops. Vaig anar vestit amb “traje” i corbata. Quan vaig començar la presentació estava bastant nerviós, ja que tenia 20 texans mirant-me amb cara de no entendre res. Però al final em vaig flipar una mica, ja que vaig pensar que no tenia res a perdre. Finalment, no vaig guanyar però va ser una bona experiència personal per veure com em desenvolupava amb el meu anglès de Robot Level II, i al mateix temps, veure com em queda una corbata.


Molta gent m´ha preguntat, com és la vida a Texas? Deu ser complicat adaptar-te, no? És molt diferent la vida aquí? Abans no tenia resposta però ara ja la tinc. Estàs totalment adaptat a Texas quan un dia t'aixeques i dius: “Avui aniré a veure Arcade Fire a Houston”. I et quedes tan ample.


Miquel Banqué, General Director and coffee maker of Miquel Banqué Consulting Group (thanks Gude)





He estat 10 dies donant voltes per California. D'aquí poc esciure una mica de com m´han anat les coses per la terra dels "Vigilantes de la playa".

Steve (no) Jobs, Gudelini, Markutzen

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada