divendres, 1 d’octubre de 2010

Ja porto més d'un mes

Hola!! Ara feia dies que no escrivia, però no per falta de ganes ni d'històries que explicar. He tingut l'ordinador espatllat i a més a més seguint la meva costum de no portar mai la càmera, no tenia fotos per il·lustrar les batalletes. Durant aquestes últimes setmanes he pogut fer moltes coses, algunes més interessants que d'altres: per fi m´he pogut comprar una paella, m´he tallat el cabell, he disparat una AK 47, he assitit a un partit de voley femení, he fet el primer examen a la universitat, he anat a un "rancho"típicament texà, he començat a jugar a futbol sala (sense fores de banda i amb un camp de hockey gel pero sense gel)...

Com  l'espai del blog i el temps són limitats us explicarà allò més interessant:  la compra de la paella.... No, no tranquils. Passo directament a la AK 47. La setmana passada juntament amb uns 9/10 estudiants internacionals més, vaig anar a un ranxo d'un amic en comú americà. No crec que hi hagi un exemple més clar del que és un ranxo texà: una casa al mig del no res, molta extensíó de terra, animals i armes. Tot i que al principi no ho tenia molt clar, vaig pensar que era una oportunitat única per poder disparar una arma de foc. La sensació és molt extranya i poderosa al mateix temps. No em va acabar de convèncer i ho veig com "algo" que no va molt amb mi. I no us podeu ni imaginar el soroll que fa al disparar. Tot i així és una experiència més i que si tinc la oportunitat potser repeteixo. Mentre disparàvem vaig poder parlar amb en pare del Matt, em va explicar i argumentar perquè tenien armes. La conversa va ser molt interessant (tot i el meu anglès de robot) i vaig poder entendre en part perque ell, vivint al mig del no res i rodejat d'animals i amb el veí més proper a 20 minuts amb cotxe, es sentia més segur dormint amb una arma sota del llit.
A la nit vam fer una barbacoa i ens vam inflar a Budwisers (estic aprenent bastants jocs de beure). Desprès amb uns "quads" i "dos rancheres" vam anar a donar voltes per tot el ranxo, semblava que fos una pel·lícula de Walt Disney per a teenagers, que va tindre el seu moment àlgid quan un dels americans va treure una guitarra i es va a posar a cantar cançons de Ben Harper quan estavem asseguts sobre les boles de palla. Tot moooolt yankee, pero moooolt guapo al mateix temps.

Fa un parell de setmanes vaig poder anar a veure un partit de voley femeni de l'equip de Texas A&M, contra Texas University (el gran rival). L'estadi on juguen és més gran que el palau blaugrana i l'ambient és peculiar. Hi ha una banda de música asseguda a les grades que va tocant durant tot el partit. Abans però van tocar  l'himne nord-americà i tothom es va posar de cara a una bandera de dalt de l'estadi amb la mà al cor a entonar el Star Spangled Barred. Feia una mica de cage. El partit de voley crec que és un bon exemple de com és la comunitat on visc. Mentre l'equip de Texas University (Austin) estava format per jugadores negres, hispàniques, orientals, blanques... l'equip de la meva univeristat Texas A&M estava format EXCLUSIVAMENT per jugadores blanques (amb l'unica variant del color de cabell, i on el cabell negre era més aviat escàs). No hace falta deicr nada mas.

Pel que fa al dia a dia, cada cop estic més adaptat tot i que encara em noto una mica fluix amb l'anglès (sobretot a classe), ja estic dintre de la rutina universitària diurna i nocturna. On he descobert les festes "latines" que es fan al complex on visc jo, i on la paraula Barcelona et va estar per sobre del bé i del mal.

PD: Alguns m'heu enviat mails preguntant-me per l'herència que ha deixat la guerra civil nord-americana a Texas, pero sou molts més els que m'heu enviat mails preguntant-me per les americanes. De moment estic millorant, el cap de setmana del ranxo vaig compartir terra de menjador amb dos alemanys borratxos i un francès.

PD II: Us deio am un parell de fotos del shooting day. No son les dos armes més grans que vaig disparar





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada