divendres, 19 de novembre de 2010

Segon article a Surtdecasa.cat

Us deixo el segon article que m'han publicat a Surtdecasa.cat (gràcies Neus i Anna):

http://www.surtdecasa.cat/idees/texas-de-lebre-0


Texas de l'Ebre

La responsabilitat de ser el 'Number One'


Si un tortosí vol trucar a casa des de l’estranger, ha de marcar el prefix 34 davant del número de casa seva. En canvi, si un texà vol fer el mateix, el número que ha de posar és l . Aquest simple fet diu molt de la mentalitat dels nord-americans i de la seva posició respecte a la resta del planeta. Però en l’actualitat les coses estan canviant, i un dels molts fets que ho demostren és que avui en dia és possible parlar d’una punta a l'altra del món sense la necessitat de cap prefix, ni tan sols d’un telèfon. I normalment, quan les coses estan canviant els que han d’estar més preocupats són els que van al capdavant, els numero 1, ja que no hi ha res més dramàtic que passar de ser el primer a ser el segon. De cop i volta, ja no ets el centre d'atenció mundial, quan parles ja no t’escolta tanta gent com ho feia abans i ja no et pots permetre el luxe de canviar l´hora una setmana més tard que la resta del planeta perquè has decidit celebrar eleccions.

En aquests moments, la societat nord-americana està intentant mantenir aquesta privilegiada posició a qualsevol preu. Ja sigui tornant a donar més poder als que manaven quan les coses anaven millor econòmicament o, fins i tot, devaluant un dels seus símbols nacionals estrella: el dòlar. Si totes aquestes i altres mesures no donen els seus fruits, segurament el relleu l'agafarà el seu actual principal rival econòmic: la Xina. Un competidor tan temut com desconegut pels nord-americans com per a la majoria dels no orientals, i que encara està molt lluny de ser una democràcia plena. Ja que, si en la vessant econòmica les coses mai havien estat tan igualades entre els dos països, políticament parlant no havien estat mai tan distants.
I un fet que ho demostra és que mentre els segons posaven el crit al cel perquè un dels seus havia guanyat el premi Nobel de la pau, els primers estaven preguntant a una part de la seva població si volien legalitzar la marihuana. Dues maneres de fer per arribat a ser el Number One. Esperem que tant uns com altres ens tinguin en compte a aquells que no ho som.

----
Miquel Banqué és un vividor vocacional, amb el més bon sentit de la paraula. Aquesta curiosa i fascinant vocació l'ha portat a estar menjar pizzes durant deu mesos a Bologna (Itàlia), a comprovar com durant sis mesos a Dublín (Irlanda) l'únic sol que es veu és el del temps de la televisió, i a viure rodejat de cowboys a College Station, (Texas) on resideix en l'actualitat. Pots seguir les seves batalletes a http://%20miqueltexmex.blogspot.com/.




Aprofito per posar algunes fotos, ja que fa poc que m'han dit que hi han algunes fotos del facebook que no les pot veure tothom.


Houston Day:





Houston Night:




Encara que estic a l'altra punta del món segueixo les notícies de casa:




Finalment he descobert el que son les famoses "tortitas" de les pel·lícules:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada