Tercer Article a Surtdecasa.cat

La gent de Surtdecasa.cat  m'ha publicat el tercer article. I això que som a dia 1 de gener!


http://surtdecasa.cat/idees/texas-de-lebre-1

The Alonzo González Syndrome

Quasi bé el 40% dels residents a l'estat de Texas són hispànics o tenen orígens mexicans o del centre del continent. Aquesta nova realitat ha fet que els cognoms Hernández o García siguin tan nord-americans com els Smith o Williams. La comunitat hispànica està guanyant poder dintre del país, però al mateix temps està esdevenint més complexa que mai.
A tots aquells que creuen el mur de manera il·legal buscant un futur millor i que no tenen cap noció de la llengua anglesa, se'ls hi ha d'afegir les segones o terceres generacions que només han conegut la vida de la part nord de la frontera. Dintre d'aquest segon grup hi trobem l'Alonzo González. Un company d'universitat, amb un nom típicament mexicà i amb un aspecte físic llatí al 100%.
L'Alonzo passaria totalment desapercebut a qualsevol ciutat llatino-americana, si no fos per un petit detall: no parla ni una sola paraula de castellà.
Durant molt de temps, la llengua castellana estava associada a la immigració, als “mojados”, i els pares hispànics (castellano parlants) parlaven als seus fills amb anglès perquè el seu fill tingués un futur millor que el seu. Creant d'aquesta manera una nova generació d'hispànics que tenen com a llengua materna, i en molts casos única, l'anglès.
Però això no és tot, ja que l'Alonzo té companys de classe blancs i de classe alta, que els seus pares van pensar que una de les maneres perquè el seu fill tingués un futur millor seria aprenent castellà des de petit. Així doncs, ens podem trobar amb un tal Miguel Hernández que no es capaç de dir “buenos días” i amb un Nick Thompson que parla un castellà més que correcte.
Aquest és un dels molts exemples de la fascinant complexitat de la societat nord-americana on, per exemple, tots els productes als supermercats estan etiquetats en anglès i castellà, però no per un respecte cultural directe sinó per una raó purament comercial. Aquesta és la manera amb la qual els nord-americans estan afrontant un dels reptes de les societats del futur, veurem com les encara la vella Europa.
De moment ja tenim dos coses en comú a banda i banda de l'Atlàntic: una alta taxa d'immigració i un gran mur que ens separa dels nostres veïns pobres del sud.

Feliç any nou a tots els que us assenyalo amb el dit.