Nou article a Surtdecasa.cat i algunes fotos de Cali

He publicat un altre article a surtdecasa.cat

http://www.surtdecasa.cat/blogs/texas-de-lebre/individualisme-pur-i-dur

Individualisme pur i dur

Que el primer dia que trepitges els EEUU et diguin ¨Benvingut al país de la llibertat i l'individualisme”, xoca. I encara impacta més, si un ve d'un país on a la gent no li agrada anar sola ni al lavabo. Qui renunciaria anar a un concert, al seu restaurant favorit o al cinema perquè no ha trobat ningú amb qui anar? Doncs aquí ho tenen clar: “si ningú hi vol anar, me n'hi vaig tot sol”. És tan normal anar a dinar el diumenge amb la família com passar la tarde tot sol a una cafeteria. El que prima és l'individu i no el grup. Individualisme pur i dur, una paraula de connotació negativa a Europa però que és el pa de cada dia a l'altra part de l'Atlàntic. Ja que, per exemple, al carrer tothom et demana perdó si ha de passar a menys d'un metre de distància d'on estàs tu. Un sorry que podria ser perfectament traduït per: “em disposo a envair el teu espai privat durant uns segons”.


Però té coses positives això de ser tan individualista? Jo amb el temps que porto vivint aquí n'he trobat una de molt clara: la primera paraula és molt fàcil. La gent se´t posa a parlar a qualsevol lloc i de qualsevol cosa. Tothom ja sap que aquella conversa no implica res i quan la conversa s'acaba s'aixequen i se'n van. Un fet que tira per terra una de les característiques de les quals ens agrada presumir més als europeus del sud: que som molt oberts. Una de les situacions que més m'ha xocat, és que als bars, fins i tot aquell que està amb un estat més deplorable pot parlar amb el grup de noies que vulgui. I el millor de tot és que aquestes li contesten i li segueixen la conversa. Una situació totalment impensable a Europa. El que fas és cosa teva i de ningú més. I el que diguin els demés no és tan important. Això et fa tenir més iniciatives i provar de fer més coses. Tot el contrari del que passa a casa nostra, on sembla que el que més ens agrada fer és allò que canta el Justo de La Competència :“criticando, criticando, vivimos criticando”.


Us deixo algunes fotos del viatge a Califòrnia. Totes gentilesa de Gude:

Gude i un servidor decidint cap a on anar (jo assenyalo cap a Wembley)

La costa californiana prop de Santa Mònica

The Streets of San Francisco with Elena (qui ens havia de dir que hi hauria un retrobament sociològic a SF!!) and Markutzen (Aggie and most wanted guy in Germany, basically for his new haircut)

Highway 1. Aquí s'acaba el continent. Impressionant, més de 50 km de costa i penya segats

Venice Beach (LA), freaks and skaters paradise.